Bona fe en la reclamació contra l'administrador

Responsabilitat de l'administrador

En principi, el simple coneixement de la situació de pèrdua o insolvència d'una empresa no impedirà que el creditor pugui reclamar amb èxit. I si l'administrador no actua amb diligència podeu reclamar contra ell. Recordeu que, quan la societat té pèrdues que deixen el seu patrimoni net per sota de la meitat del capital social, la llei exigeix que l'administrador convoqui una junta per acordar una solució a aquest desequilibri. Si no ho fa, respon personalment dels deutes de la societat generats a partir de la causa de dissolució. A més, els tribunals són molt estrictes a l'hora de determinar si l'administrador ha actuat amb la diligència suficient: no n'hi ha prou que prengui qualsevol mesura, sinó que aquestes han de ser adequades i adoptar-se en els terminis legalment establerts.

Si detecteu que l'administrador no ha pres les mesures oportunes en el moment adequat, podeu exigir que assumeixi personalment els pagaments. I el fet de saber –en el moment de la contractació– que l'empresa no està passant pel seu millor moment no sol ser un impediment, llevat que s'actuï de mala fe.

Quan hi ha mala fe?

No obstant això, l'administrador podria ser exonerat de responsabilitat si demostra que el creditor actua de mala fe, per exemple:

• Assumit. Quan el mateix deutor adverteixi de la seva situació, indicant que li serà difícil complir amb el pagament, s'entén que el creditor assumeix el risc d'impagament. No es tracta simplement de saber que l'empresa té dificultats, sinó que ha advertit expressament de les baixes probabilitats que té de complir.

• Relació directa. Quan el reclamant, a més de proveïdor, hagi mantingut algun tipus de relació amb la deutora (era soci o el seu administrador quan es va produir l'impagament). En aquest cas, es considera que actua de mala fe i, per tant, no té dret a reclamar a l'actual administrador.

• Influència. Tampoc s'accepten habitualment reclamacions de socis que, per la seva participació en el capital social de l'empresa deutora, no puguin obviar la seva situació econòmica deficitària. Especialment quan, atès el seu percentatge de participació en aquesta, també podrien haver promogut la dissolució social, sol·licitant la convocatòria oportuna.